Els nivells en Planilàndia corresponen a un major perfeccionament de la forma i un major nombre de costats. Així:

​

Nivell 1

Tots els jugadors comencen al nivell 1: sou triangles isòscel·les, el menor polígon i de la menor condició. Per sota d’aquest estrat només estarien els esclaus.

Els triangles isòscel·les són soldats i obrers, amb poca qualificació. De vegades són utilitzats per a fer experiments amb medecines.

 

Superareu el primer nivell quan aconseguiu la primera nota en els problemes de classe superior a 5.

 

 

Nivell 2

Els triangles equilàters, com a polígons regulars, tenien una millor consideració social. Es consideraven com els “petits” dins de la jerarquia i tenien feines poc qualificades. Els seus angles interiors eren encara massa petits i tenien dificultats per circular pel carrer.

 

Se supera el segon nivell de Planilàndia si la nota en les dues primeres sessions de problemas és superior a cinc punts.

 

 

Nivell 3.

Els quadrats feien cert aspecte de maduresa. Els quadrats podien circular pel carrer sense problemes, tot i que no els deixaven fer-ho de nit perquè encara els seus vèrtexs eren massa punxosos. Alguns quadrats podien estudiar i aconseguir feines més qualificades que les dels seus companys els triangles.

​

El tercer nivell se supera una vegada que s’ha participat en tres sessions consecutives de problemes

 

Nivell 4

Un pentagon regular era fill d’un quadrat. Tenia possibilitat d’accedir a una bona formació i a feines amb responsabilitat. Els pentagons regulars podien accedir a associar-se i a ser escoltats per la classe política.

 

Quan s’aconsegueixen els primers 100 punts HP, se supera el nivell 4.

 

 

Nivell 5

Els hexàgons regulars eren una classe important. Els qui tenien les mateixes dimensions podien tessel·lar el terra, per això tenien reservats els estudis d’arquitectura. Tenien formació superior i eren els primers en l’estructura jeràrquica que podien participar directament en la vida política de la ciutat. Tot i això eren considerats “joves” per a aquest afer i no era freqüent veure un hexagon dedicat a alguna cosa diferent a l’arquitectura, l’educació o la medicina.

 

En aconseguir 100 punts XP i 100 punts HP se supera el nivell 5.

 

 

Nivell 6

Planilàndia tenia marcades clarament les classes dominants, entre les quals se situaven els sacerdots i els polítics. Els heptàgons eren, majoritàriament, els habitants que es podien dedicar a la política. Generalment heretaven el seu lloc al parlament, de forma que eren sempre les mateixes famílies qui decidien tot el que podia (i no podia) ocòrrer a Planilàndia. Les seues cases eren les més grans i les millor situades. La seua relació amb la resta de la població era, pràcticament, testimonial.

 

Quan algú aconsegueix, almenys, 200 punts HP, promociona del nivell 6 al 7.

 

 

Nivell 7

Per sobre dels polítics, a Planilàndia, hi existia una classe social formada per antics polítics i “polígons de confiança”. Aquests eren els octògons regulars. No necessitaven treballar (ni fer de polítics), tenien un sou assegurat gràcies a les lleis que ells mateixos van aprovar (i que ningú gosa qüestionar). Eren, pràcticament, els únics amb qui es relacionaven els heptàgons i els polígons de més costats.

​

Per a superar el nivell 7 s’han de resoldre, de forma original, algún problema plantejat pel profesor. 

​

​

Nivell 8

Encara queda una classe més. De vegades alguns habitants de Planilàndia desapareixien. Eren joves amb ganes de buscar noves experiències i, sobre tot, de conèixer com podia ser el funcionament del seu món; els únics que gosaven buscar més enllà, els inconformistes. Al cap i a la fi, els trionfadors. Els polígons que van ser capaços d’arriscar i buscar més enllà, en eixir de Planilàndia, es convertien en tetraedres. Ja no pertanyen a Planilàndia i era la forma de començar de nou en un món diferent, en un món tridimensional.

 

El nivell 8 és el màxim nivell del joc “Planilàndia”. De moment.